Una de les concepcions més profundes en Nietzsche és la 'voluntat de poder". Però l'expressió alemanya "dar Wílle zur Macht" sembla que té mes força, ve a significar la voluntat tibant cap al poder actuant".
En què consisteix el poder? Nietzsche diu: 'La lluita per l'existència, aquesta fórmula designa un estat d'excepció. La regla és més aviat la lluita pel poder, l'ambició de tenir més i millor, i més de pressa i més sovint.
En tota la seva obra, Nietzsche no raona com filòsof o filòleg simplement; aporta a més els seus profunds coneixements com fisiòleg i com biòleg. Així concep la història com biòleg però rebutja tant el científicisme com la religió per la seva parcialitat i reduccionisme. Per a ell, la vida no és ni una combinació de partícules elementals ni el capritx d'un Ésser Sobrenatural. En els seus fragments pòstums ja esmentats,recopilats per la seva germana i pels editors, fins a concloure en l'obra intitulada Voluntat de Poder, diu el següent:
Cal veure en la vida una organització qualitativa que només pot captar-se des de l'interior. La influència de les "circumstàncies exteriors" ha estat bojament exagerada per Darwin. L'essencial del procés vital és, justament, aquesta força immensa que crea les formes des de dintre, que utilitza, que explota, les circumstàncies exteriors. I continua: M'adhereixo al moviment mecanicista que reduïx tots els problemes de la moral i de l'estètica a problemes dóna fisiologia, aquests a problemes químics, aquests a problemes mecànics, però amb la diferència que no crec en la matèria.
Si rebutja tant el mecanicisme materialista que descriu els fenòmens des de l'exterior sense esclarir-los, i també les simplistes exposicions religioses del cristianisme que usen i abusen de la Fe com única via de coneixement, resulta que per a explicar l'evolució de la Humanitat té forçosament que existir una força interna que obeeixi a una lògica. Per a Nietzsche aquesta força interna no és altra que la Voluntat de Poder (vegi's també a Schopenhauer), de la qual la vida no és més que una forma particular. La decadència per tant no és un fenomen psicològic ni un accident, sinó un moment necessari de tota la manifestació de la vida. Contra la decadència res es pot: una societat no és lliure de romandre jove.
No pot impedir-se la decadència, com tampoc es pot mantenir una planta, un animal o un home en perpètua joventut. Però hem vist també que, sobre el fenomen de degeneració, afegix (si és que tot no prové del mateix) efectes psicològics. Què cal fer llavors? En lloc de resistir a la decadència ineluctable i d'obrar contracorrent, cal precipitar-la, o almenys mantenir-se molt al marge i deixar passar la marca (veure Cavalgare el tigre de Julius Evola). Quan els valors ja no són vigents, és preferible que desapareguin com més aviat però això últim, és labor per a nihilistes, marxistes i altra xusma.
Destruir! Aquest és el seu tràgic protagonisme.
Posades així les coses, pogués creure's que la visió tràgica de Nietszche condueix al suïcidi i al no-res. Però just en aquest moment, passa de seguida a altre plànol. Del Nietzsche crític, biòleg, fisiòleg, passa al visionari:
El que explico és la Història dels dos segles pròxims. Descric el que vindrà, el que ha de venir infal·liblement: l'adveniment del nihilisme. Aquesta història pot ser contada ja des d'ara, doncs la mateixa necessitat està treballant.
Però aquest això necessita ser sobrepassat, la mateixa necessitat estarà també treballant en el moment oportú. Nietzsche remata el seu pensament amb dues visions grandioses: el superhome i l'etern reprenc.
En què consisteix el poder? Nietzsche diu: 'La lluita per l'existència, aquesta fórmula designa un estat d'excepció. La regla és més aviat la lluita pel poder, l'ambició de tenir més i millor, i més de pressa i més sovint.
En tota la seva obra, Nietzsche no raona com filòsof o filòleg simplement; aporta a més els seus profunds coneixements com fisiòleg i com biòleg. Així concep la història com biòleg però rebutja tant el científicisme com la religió per la seva parcialitat i reduccionisme. Per a ell, la vida no és ni una combinació de partícules elementals ni el capritx d'un Ésser Sobrenatural. En els seus fragments pòstums ja esmentats,recopilats per la seva germana i pels editors, fins a concloure en l'obra intitulada Voluntat de Poder, diu el següent:
Cal veure en la vida una organització qualitativa que només pot captar-se des de l'interior. La influència de les "circumstàncies exteriors" ha estat bojament exagerada per Darwin. L'essencial del procés vital és, justament, aquesta força immensa que crea les formes des de dintre, que utilitza, que explota, les circumstàncies exteriors. I continua: M'adhereixo al moviment mecanicista que reduïx tots els problemes de la moral i de l'estètica a problemes dóna fisiologia, aquests a problemes químics, aquests a problemes mecànics, però amb la diferència que no crec en la matèria.
Si rebutja tant el mecanicisme materialista que descriu els fenòmens des de l'exterior sense esclarir-los, i també les simplistes exposicions religioses del cristianisme que usen i abusen de la Fe com única via de coneixement, resulta que per a explicar l'evolució de la Humanitat té forçosament que existir una força interna que obeeixi a una lògica. Per a Nietzsche aquesta força interna no és altra que la Voluntat de Poder (vegi's també a Schopenhauer), de la qual la vida no és més que una forma particular. La decadència per tant no és un fenomen psicològic ni un accident, sinó un moment necessari de tota la manifestació de la vida. Contra la decadència res es pot: una societat no és lliure de romandre jove.
No pot impedir-se la decadència, com tampoc es pot mantenir una planta, un animal o un home en perpètua joventut. Però hem vist també que, sobre el fenomen de degeneració, afegix (si és que tot no prové del mateix) efectes psicològics. Què cal fer llavors? En lloc de resistir a la decadència ineluctable i d'obrar contracorrent, cal precipitar-la, o almenys mantenir-se molt al marge i deixar passar la marca (veure Cavalgare el tigre de Julius Evola). Quan els valors ja no són vigents, és preferible que desapareguin com més aviat però això últim, és labor per a nihilistes, marxistes i altra xusma.
Destruir! Aquest és el seu tràgic protagonisme.
Posades així les coses, pogués creure's que la visió tràgica de Nietszche condueix al suïcidi i al no-res. Però just en aquest moment, passa de seguida a altre plànol. Del Nietzsche crític, biòleg, fisiòleg, passa al visionari:
El que explico és la Història dels dos segles pròxims. Descric el que vindrà, el que ha de venir infal·liblement: l'adveniment del nihilisme. Aquesta història pot ser contada ja des d'ara, doncs la mateixa necessitat està treballant.
Però aquest això necessita ser sobrepassat, la mateixa necessitat estarà també treballant en el moment oportú. Nietzsche remata el seu pensament amb dues visions grandioses: el superhome i l'etern reprenc.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada